Fa un parell d'anys, navegant per la xarxa sense cap destinació, vaig trobar accidentalment "Tales of mare existence", de Lev Yilmaz.
Els comparteixo amb vosaltres perquè, amb un humor negre i mordaç, tracta temes tant quotidians i propis com el primer petó, la motxilla de l'escola o la llargada del penis...
Aquí us deixo una típica conversa amb la mare, aquella en què tu dius que no a un àpat que ella ha fet amb carinyo (simplement perquè no et ve de gust o no t'agrada), i com ella insisteix fins que al final, i per desesperació, acabes acceptant.
Que ho gaudiu....
En temps de crisi (i concursos de trasllat), no hi ha res millor que el sentit de l'humor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario